Epicur
Epicur és una de les figures amb més renom de la filosofia
grega de l’època clàssica. Afirma que la felicitat de l’ésser humà consiteix en
el plaer. Aquest plaer es basa en l’evitació del dolor. La felicitat s’obté
mitjançant l’autosuficiència de la persona i la mesura en la satisfacció dels
plaers naturals i necessaris. Per abastar aquest estat de serenitat recomana
l’allunyament de conceptes influidors, com ara la política, la religió i les
amistats.
Els plaers vans no són bons, perquè a la llarga implicaran
dolor i són més difícils d’aconseguir. També parla de la importància de posseir una
virtut per a triar i ordenar els plaers: la prudència. El discerniment dels
diferents plaers i la recta prudència, permeten acostar-se a una vida feliç, la
qual cosa constitueix l'objecte de la filosofia. Epicur valorava com a plaer
fonamental la tranquil·litat de l'ànima i l'absència de dolor: "l'absència
de torbació i de dolor són plaers estables; en canvi, la joia i l'alegria
resulten plaers en moviment per la seva vivacitat. Quan diem que el plaer és un
fi, no ens referim als plaers dels immoderats, sinó en trobar-nos lliures de
patiments del cos i de torbació de l'ànima". Una vida envoltada d'amistats
i de plaers moderats amb el mínim de dolors possibles i tranquil·litat en
l'ànima, dóna la felicitat.
Schopenhauer
Va ser contemporani i gran rival de Hegel i del seu sistema
filosòfic. Schopenhauer va ser un pensador extraordinàriament original, ja que
no va combregar amb cap de les tendències filosòfiques que hi havia en aquell
moment. L’irracionalisme i el profund pessimisme de la seva filosofia van
influir, en canvi, en pensadors tan importants com Nietzsche o Hartmann.
Encara que la voluntat és única, es manifesta de forma
diferent en cadascun dels éssers que habiten el món. En totes les seves formes,
la voluntat seria dolor; tanmateix, ara ens centrarem en la voluntat humana, ja
que és l’única accessible intuïtivament per a l’home.
La voluntat humana, és voluntat de viure, és a dir, de
satisfer totes les nostres apetències. En aquest sentit, la voluntat és desig i
només es desitja allò que no es té. Com que la vida és voluntat, és
inevitablement dolorosa, ja que es converteix en esforç constant per satisfer
els nostres desitjos. Ni tan sols la satisfacció d’aquests desitjos evitaria el
dolor, perquè quan deixessin d’assetjar-nos
ens assaltaria l’avorriment, i aquest pot ser, fins i tot, més
insuportable que el dolor. La vida és, doncs, un vaivé del dolor a l’avorriment
i de l’avorriment al dolor.
L’única alternativa al dolor és la renúncia a la vida, la
destrucció de la voluntat. El remei que proposa Schopenhauer és l’ascetisme, el
menyspreu de la vida, la indiferència envers tot. Tan sols per mitjà de
l’ascetisme és possible assolir la serenor i la tranquil·litat, i oposar-se a
l’inevitable dolor d’estar vius.
Relació:
Els dos filòsofs concleuen de com abandonar i evitar el dolor. Però la forma del plaer i
el dolor; què i com són i com ens veiem envoltats per aquests són totalment
diferents.
Epicur parla de que l’evitament del dolor és el plaer, i el
plaer és la felicitat de l’ésser humà. La felicitat es troba mitjançant d’una
vida envoltada d’amistats, de plaers ordenats amb la prudència de l’individu
amb els mínims dolors possibles i la tranquil·litat de l’ànima.
Schopenhauer diu que el sentit de l’existència és la
voluntat de viure, és a dir, és desig i només es desitja allò que no es té, i
com a conseqüència, la vida és inevitablement dolorosa, ja que es tracta d’un
camí sense fi d’aconseguir allò que volem, i quan s’aconsegueix ens assaltaria
l’avorriment, fins i tot més insuportable que el dolor. Llavors la destrucció
de la voluntat seria l’única alternativa d’evitar el dolor.
Els dos filòsofs concleuen de com abandonar i evitar el dolor. Epicur ens parla que per
abandonar el dolor s’ha de buscar la felicitat i com a conseqüent, la
felicitat, en canvi, Schopenhauer ens diu que per evitar el dolor s’ha d’evitar
la voluntat i com a conseqüent, la vida.
Punt de vista
personal
Em fa por veure que Schopenhauer té molta raó del que diu:
desitjar és dolor i la nostra vida es basa en cumplir desitjos i tenir-ne
d’altres, així, fent-la inútil. Tot i així, no m’agrada gens aquesta
perspectiva, està bé saber com és la vida des d’un punt de vista pessimista,
per evitar-ho, i llavors disfutar la vida, la teva existència, mitjançant el
plaer i la felicitat. Schopenhauer no té
en compte que per arribar als desitjos no ens produeix total dolor, sinó
possiblemet felicitat i, a l’hora d’aconseguir-los, fins i tot sentir-te més
feliç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario