Exercicis de formalització o simbolització

LÒGICA FORMAL D’ENUNCIATS O PROPOSICIONS

Exercicis de formalització o simbolització.

Formalitza els següents enunciats

1. Plou i fa sol.

(p ^ q)

2. Plou i no fa sol.

(p ^ - q)

3. Plou o fa sol.

(p ↓ q)

4. Si no plou, farà sol.

(à - p, q)

5. O no plou o no fa sol.

(↓ - p ↓ - q)

6. No és cert que plogui.

(- p)

7. No és cert que no plogui.

(- - p)

8. Farà sol si i només si no plou.

(q à - p)

9. No és cert que plogui i faci sol.

(- p ^ q)

10. No és el cas que si plou aleshores fa sol

(- p à q)

Formalitza enunciats

1. Plou i fa sol, les bruixes es pentinen.

(p ^ q, r)

2. No és cert que si plou i fa sol, les bruixes es pentinen.

(- à p ^ q, r)

3. Les bruixes es pentinen si i només si plou i fa sol.

(r à p ^ q)

Formalitza els següents enunciats o proposicions moleculars

1. En Pere és entremaliat però no és malvat.

En Pere és entremaliat: “p”. En Pere és malvat: “q”.

(p ^ - q)

2. Quan en Toni diu que ha anat a classe, no hi ha anat.

En toni diu que ha anat a classe: “p”. En toni ha anat a classe: “q”.

(p, - q)

3. La Maria tindrà èxit en els seus exàmens si no es posa malalta.

La Maria tindrà èxist ens els seus exàmens: “p”. La Maria es posa malalta: “q”.

(p à - q)

4. Si en Joan no fa els seus deures o si no estudia les seves lliçons, fracassarà en els seus exàmens.

En Joan fa els seus deures: “p”. En Joan estudia les seves lliçons: “q”. En Joan fracassarà en els seus exàmens: “r”.

( à - p ↓ à - q, r)

5. La porta no pot estar a la vegada oberta i tancada.

La porta pot estar oberta: “p”. La porta pot estar tancada: “q”.

(- p ßà - q)

6. Sempre que es va a fer la revolució, s'acaba no fent-la.

Sempre que es va fer la revolució: “p”.

(p, - p)

7. Per poder morir n'hi ha prou amb haver nascut.

Per poder morir: “p”. Haver nascut: “q”.

(p à q)

8. Es convertirà en un feixista sempre que el paguin.

Es convertirà en un feixista: “p”. Que paguin el feixista: “q”.

(p à q)

9. Es té dignitat o no se'n té.

Es té dignitat: “p”.

(p ↓ - p)

Formalitza els següents moleculars

1. Agafo la moto si i només si he de fer un encàrrec.

Agafo la moto: “p”. He de fer un encàrrec: “q”.

2. A les tardes, la Maria i en Pere juguen a tennis o van amb bicicleta.

A les tardes: “p”. La maria i en Pere juguen a tennis: “q”. La Maria i en Pere van amb bicicleta: “r”.

3. Si estudio francès o anglès, l'any vinent aniré de vacances a França o a Anglaterra.

Estudio francès: “p”. Estudio anglès: “q”. L’any vinent aniré de vacances a França: “r”. L’any vinent aniré de vacances a Anglaterra: “s”.

4. Si no em surt cap imprevist, arribaré a les cinc.

Surt cap imprevist: “p”. Arribaré a les cinc: “q”.

5. Compraré una ràdio i un televisor si i només si em fan un descompte.

Compraré una ràdio: “p”. Compraré un televisor: “q”. Em fan un descompte: “r”.

6. Si lluitem contra la injustícia, ens sentim una mica millor, i si no ho fem, ens sentim menyspreables.

Lluitem contra la injusticia: “p”. Ens sentim una mica millor: “q”. Ens sentim menyspreables: “r”.

Formalitza, un cop assignades variables, els següents textos:

1. "Ojos que no ven, corazón que no siente".

 Ojos que ven: “p”. Corazón que siente: “q”.

(- p, - q)

2. "Quan hom no té imaginació, la mort és poca cosa; quan hom en té, la mort és massa" (Céline)

 Quan hom  té imaginació: “p”. La mort és poca cosa: “q”. La mort és massa: “r”.

( - p, q; p, r)

3. "Aquest lapse de temps, curt si se'l mesura per el calendari, és interminablement llarg quan, com jo, s'ha cavalcat a través d'ell". (Kafka)

Aquest lapse de temps: “p”. Curt: “q”. Se’l mesura per el calendari: “r”. És interminablement llarg: “s”. Com jo: “t”. S’ha cavalcat a través d’ell: “u”.

 (p, q à r, s, t, u)

4. "Con cada vez que te veo / nueva admiración me das / y cuando te miro más / aún más mirarte deseo" (Calderón, La vida és sueño)

Con cada vez que te veo nueva admiración mes das: “p”. Cuando te miro más aún más mirarte deseo: “q”.

(p ^ q)

Formalitza o simbolitza, un cop assignades variables, els següents textos:

1. "La lògica és molt difícil o no apassiona als estudiants, i si les matemàtiques són fàcils, aleshores la lògica no és difícil. Aleshores, si la lògica apassiona als estudiants, les matemàtiques no són fàcils."

 La lògica és molt difícil: “p”. La lògica apassiona als estudiants: “q”. Les matemàtiques són fàcils: “r”. Aleshores la lògica no és difícil: “s”.

(p ↓ - q, ^ à r, s. à q, - r)

2. "Si augmenten els salaris hi haurà inflació i si hi ha inflació aleshores el govern haurà d'intervenir o el poble sofrirà les conseqüències, i si el poble sofreix les conseqüències el govern es farà impopular. Aleshores. els salaris no augmentaran".

Augmenten els salaris: “p”. Hi ha inflació: “q”. El govern haurà d’intervenir: “r”. El poble sofrirà les conseqüències: “s”. El govern es farà impopular: “t”.

(p à q ^ q à r ↓ s, ^ s à t. T à - p)