El problema del sentit de l'existència

EL PROBLEMA DEL SENTIT DE L’EXISTÈNCIA

Una cosa que ens fa ser especial de la resta d’éssers vius és que sabem de la nostra existència i al mateix temps, de la dels demés. Els animals, actuen per instint i aquest instint es limita a sobreviure. No saben que existeixen, simplement el seu subsconcient els hi diu que sobrevisquin ells i la seva raça... però res més.

En canvi, el nostre intel·lecte ha arribat a tal punt que sabem que pensem i que tenim la llibertat per pensar el que vulguem, o, millor dit: “llibertat per pensar el que vulguem”, que es vegin les cometes i el sarcasme.

Així doncs sabem que existim i que el nostre revoltant també existeix. Però és una virtut o un màrtir?

L’existència està fora del concepte, ja que l’existència és simplement el que s’escapa de l’essència: l’existència no es deudeix del concepte, no és un predicat, sinó una posició en un determinat lloc i temps (destaquiïs la influència que tinc de Kant). Llavors l’existència és individual, nosaltres l’ordenem en un espai i temps, i com a conseqüència és subjectiva. És doncs l’individu qui és l’existent.

Aquestes preguntes, llavors, no condueixen a cap resposta única, així doncs, són preguntes sense resposta. Però han de ser plantejades. No que puguin ser plantejades, sinó que HAN de ser plantejades. Tenim aquesta capacitat, de rebre el que percebem dels sentits i interpretar-la i ordenar-la com vulguem pel nostre subsconcient.

No s’ha de confondre la veritat amb l’opinió de la majoria, i més en aquestes preguntes. Tal com passava amb l’existència de Déu a l’edat mitjana, el pensament manipulat per l’església catòlica. Lògicament és erroni, l’existència de Déu no es pot demostrar ni tampoc demostrar la no-existència de Déu.

Llavors l’existència és una d’aquestes preguntes sense resposta i com a conseqüent, problemàtica: el sentit de l’existència és un concepte metafísic, sens escapa de la nostra experiència i llavors no li podem trobar una resposta (em refereixo a una resposta única i vertadera).

A més, el sentit de l’existència és problemàtica perquè sempre s’hi pot encapbussar encara més, perquè com que no tenen una resposta única qualsevol es pot donar com a vàlida segons el pensament de cada individu. Això condueix que s’hi pugui interpretar de moltes maneres, que hi hagi gent que no respecti a les altres respostes (sigui per les raons que siguin) i que llavors hi hagi conflictes, lleus o greus.