Resum de les experiències més crítiques de la seva vida i de quina manera han configurat a la seva filosofia.

(Aquest fet no és una experiència crítica, però tot i així, afirma el seu vot a favor a la llibertat humana i de l’independència de l’individu)

- El seu pare era inconscient, sense esglesia, sense una referent autoritat objectiva. Pensava que l’obedencia cega malentesos. Era pacient. Si manava alguna cosa ho feia amb algun fonament i  si el contradeies et responia amb un argument racional. No desitjava un altra cosa que la llibertat.

La influència del seu pare és la base de la seva filosofia. Els principals fonaments de la ideologia de Karl Jaspers i, en part, de l’existencialisme, els tenia el seu pare des d’un principi.

Un dia d’institut va tenir un enfrontament amb el professor de música perquè el mestre deia que s’havia de fer l’examen sense jaqueta. Karl no va veure realment el per què de la necessitat de treure’s la jaqueta a l’hora de fer l’examen. Llavors, fidel als seus principis, el professor el va fer fora de classe i no va fer el control.

Jaspers havia de parlar amb el director sobre aquest conflicte. El director va arribar a tal extrem que li va donar aquestes dues opcions: o es disculpava al professor de música adequadament o seria expulsat de l’escola.

Ser expulsat de l’escola era impensable, llavors no li quedava un altra que disculpar-se.

En aquesta experiència es reflexa un ideal destacable de l’existencialisme: la llibertat d’expressió de l’ésser humà. Karl Jaspers no va veure la racionalitat de treure’s la jaqueta al fer el control de música perquè no influenciaria en res. Això el feia estar en contra de com era innecessàriament estricte l’ensenyament en aquells moments.

A l’institut es veia clarament com estaven agrupats els alumnes segons les seves classes socials respectivament. Ell no veia quina necessitat havia de que les coses fossin així. Llavors es va independitzar del seu grup i va crear un de nou.

El director no ho va veure clar i s’ho va prendre com una ofensa a la sistemacitat de l’institut. Així doncs va separar els alumnes del grup del Jaspers als seus antics respectivament i va fer que es quedés sol. En aquest moment, es va mantenir la idea de que ell era el marginat.

Aquests esdeveniments el van portar a pensar que això es tractava entre disciplina militar i escolar alhora. No veia necessari que des de un principi, a l’institut, la disciplina fos tant estricte i que no permetés, pràcticament, la llibertat d’expressió enfornt a les masses.

(Aquest fet no és una experiència crítica, però tot i així, afirma el seu vot a favor a la llibertat humana i de l’independència de l’individu)

Quan va arribar a la universitat, tan com a estudiant com a professor, va sentir que era una sensació independentista a l’Estat. Ningú no incordiava en alguna directiva. Tota resposnabilitat era d’ells mateixos. Era un signe de llibertat i amplitud.

La sensació de ser lliure, fins i tot, en una època on l’ideologisme nacionalista predominava, el feia sentir com la persona més afortunada del planeta.

(Resumit, sinó es faria innecessàriament llarg): Al final explica dues anècdotes que li van passar quan era representant d’un grup de professors de la universitat, pràcticament a les dues vol reflexar un sentit i ideologia que hi havia en aquell moment.

Es va crear una linia revolucionaria. Una ideologia nacionalista que estava en contra de la pau. Ell va explicar que li semblava que el millor que s’havia de fer era no intervenir i ser independent a l’Estat, així doncs, que cada persona defensi els ideals que aquesta vulgui, sense estar marcat per una ideologia massiva.

Va sorgir la ideologia d’una resistència passiva d’arriesgar una vida per la nació. Ell no hi estava dacord, per això es va quedar en minoria, pràcticament sol.

Demostrava que la idea d’una universitat havia d’estar per damunt de qualsevol altra. Doncs es tractava de la llibertat d’expressió i paraula. Només quan un professor parla en contra al dret criminal i que sigui judjat per un tribunal deurà ser apartat també disciplinariament. Si no es així, el professor és lliure de qualsevol opinió.

Després d’uns anys, li van donar la raó sobre aquest debat d’opinions.

Va aprendre una cosa molt important a l’escola: ningú se l’imposava la consideració de prestigi.

Fes un resum i un comentari sobre la seva experiència filosòfica en unes dues-centes paraules.

Karl Jaspers, durant al llarg de la seva vida sempre ha demostrat que mai estava arrelat a  cap ideologia massiva sense cap estudi racional d’aquesta. Majoritàriament ell sempre estava en contra d’aquestes, perquè solen controlar els ideals sense que les persones es donguin compte, demostrant-ho amb raonaments i fonaments llògics i crítics.

Tampoc veia raó d’una disciplina tant dura, severa, estricta i, segons des del seu punt de vista, irracional. Aquest fet el va viure quan anava a l’escola i a l’institut, on encara no sentia aquella llibertat que aportava la universtiat per a ell.

Remarcava que cada individu ha de tenir dret d’expressar la seva opinió i paraula amb total llibertat, independentment de les altres, si aquest volia.

Així doncs, pot ser sense saber-ho, Karl Jaspers tenia un pensament existencialista: un moviement filosòfic contemporani que situa l’existència humana al centre de la reflexió. Es caracteritza per la creença radical en la lliberat i el desemparament humà, com també per la convicció que la seva existència només tindrà el sentit que ell decideixi donar-li.